Literary works

[Gerevick]

This is the first chapter of a novel in catalan my host wishes to publish. It´s too complex at the moment to be translated into English. The process of conversion will take some time. The ideas have to be elaborated or phrased differently in places. I was hoping that we could all post our stories here to show our power of writing as well.

 

1

 

Era una dia fresc al Phuu Khao Muai Thai gimnàs. El sol trajo luz brillante en toda el área. El llum de sol impregna les finestres amunt els miralls en els parets endavant la carreter de la sala de entranament. Estava filtres en raigs forts, per el disseny triple. Los miembros sentados dentro se sintieron motivados porque los rayos del sol producían mucha energía. Els residents Boxedors Thais professionals ho es va banyar, tornat per el calor. Els seus coses va produir mes energia perque d´el i la gana per gastar-lo. Gotes de suor va caure a la terra goma s’evaporà en la aire, afegint un espeso sentiment al medi ambent. Algunes aixecà al la cristal dels miralls on es quedàn I crea niebla en els seus superficies. Els rigorós, sovint golpes i excersis durs del regim entrenament que els boxedors thais, homes i dones igualment, van seguir cada dia, es van fer cremar tot els seus fluids corporals i va elevar la temperatura en la sala a un grau que les persones menys activa fisicament trobaria massa humit per agradar. Era un día fresco en el Lookprakarn Muay Thai Camp.

Establegut en el any un nou mill nouranta cinq , Phuu Khao havia servit com una de les portes de truca per professionals de Thai mes popular en Girona. Al costat de Oswald Gym, era el lloc que va atreure el numero mes gran de persones interessant en competició en tot de Cataluñya. Situat entre del Girona I Palau, Phuu Khao era un institut mixt de homes i dones que havia guanyat un repuació com un refugio just per totes les sexes. Un mig dels estudients eran homes i la altra dones. La atmosfera era serios al mateix temps estava molt amable. Tothom manten un espiritu de cooperació molt fort i s´ajudaràn una i altra a disempañar al millor del seu capabilitats sempre.

¡Finja Crochet, jab y uppercut! — Fingisca Crochet, jab i gancho! — Ramón Guitarrero ordena a un estudiante. - Ramon Guitarrer, el instructor major ordenà un estudiant. Responde rápido y pon los hombros siguen la técnica. Va respondre i possà les espatlles ràpidament dins de la tècnica.

—Muy bien, Enrique gira los hombros sin tensión hasta el golpe. — Molt bé, Enric. Ganara les espatlles sense tensió fins ell cop. Ramón tomo los * Thai detrás de la espalda, espero un pocos momentos y los trajo hacia delante. Ramón agafà els paos Tailandèses darrere de l'esquena, espero un pocs moments i els va portar cap endavant. Enrique ejecuto los movimientos con los mismos reflejos de antes y se conecto los golpes con fuerza. Enrique executà els moviments amb els mateixes reflexes i fluïdesa com d'abans i connectà els cops amb força. El seu concentració, Ramon notà, combinat amb com va distribuir el seu pes mes en la balla del seu peu durant els mocions dels seus tecnicas lo va permetre de enfocar-se millor en el centre del manoples. Als seus primers mesos, Enrique no podia igulaitzar el seu equilibri en un peu, sol quan va moure endavant o enrere. Anaria massa endavant en tots cames en una intenta a guiar els seus moviments. Ramon havia de mostrar-le com a plantar un peu en la terra, al mateix temps com agafa-lo mes firmament en el process de un canvi del seu volum. Despres de sis mesos, Enrique havia apres com a compensar per aquestes erores. en els sis mesos següents estava preperat per els clases per les profesionales i el seu temps amb els es havien solidificat el seu posicio de combatre i el seus habilitats motors.

—Ben fet, Enrique. — Ben fet, Enrique. Has apres com relaxar els teus músculs. Has après com relaxar els músculs i fer les moviments fluir. No tengas nunca miedo. Si no tens temor no sofreixeria tensió mai. — —

El round termino. El round terminà. Ramon mirà al relotge. Era cuatre en punt.

—Saludos, — va dir Ramón. — Salutacions, digué Ramón. Els estudiantes y se saludaron. Els estudiants i el saludàn. Com van sortir, Ramon estava molt content amb les seves progressa. Els estudiants menors han advançat progressivament i amb fluïdesa sobre ell mig ani, i les estudients majors han millorat ell seu conieximent a un nivell prou be a competanar amb en les echalons altes en l’arena professional. Els guardes d´seguritat i les altres persones d tots camis d´vida havien alcanzat un * alt en els seus drets igualment. Un instructor en Phuu Kaop per a quinza anys, Ramon ha entrenat gents en competició amateur i per defensa personal amb gran exit. Avui havia esser un de molts en que et sent urgulla. El gimnàs estava preperant per el competició proper en Maig. Una entitat amb prou diners a promoure els seus endevinaments, Phuu Kao podria invitar altres organismes de Boxa Thai a participar en mixt lluites. Tenen un contracte amb el Centre Civic de Palau per convertir el seu facilitat a un arena. Per aquesta ocassió, els seus oposició serian els competidors de Body Active, KO Verdun, Q-Wellnes, Oswald Gym i Gim Jazz Angles. Els membres de Phuu Kao contractaria Q-Wellness, Body Active lluitaria amb Gim Jazz Angles, Ko Verdun, i s´enfrontaria Oswald Gym. La carta havia estat organizat, qui lluitaria qui estava decidit. Es diria Taure Escaramussa. Tots els partits tenien sis setmanes per preparar els. De que podria veure, Ramon pensà que els estudients de Phuu Kao estan fent un comença bona.

Després dels estudients han entrat al armari, Ramon visità l'oficina del seu Kru, Carles Gonells. Estaba sentado en su butaca y cuando vio a Ramón, le miro con tristeza. Estava assegut a la butaca i quan va veure a Ramón, li donà una mirada incomòde.

—Hola Ramón com anà la classe? -

—Bé, mestre. Tenim mes possibilitats futurs un cop mes. Enrique va de mejor en mejor. Enrique seguix a millorar. Espero que en futuro próximo será un luchador magnifico. Espero que en futur pròxim serà un lluitador magnífic. Morales esta desenvolupant un salt fort en els seus tecniques saltants, especialment el genoll saltant. Estimo que avui els feia tres peus per sobre la terra. Es va quedar constant durant tot la hora. —

José dejo lo que estaba leyendo en la mesa. Carles deixà el Diari de Ganarona estava llegint a la taula.

- Estic content a sentir-ho.—Quizás te gustaría concentrarte en estas personas y dejar tu propuesta para las Voldria que podria estar d’acord amb el seu

proposició.

- Hem rebut els results de les proves?

- Si. Durant la hora final de la classe d’aquest matin, els portán el correu.

I com estan?

Tan mal que no podem conduir-les amb persones actuals.

Podria veure les resultats?

- Si, pero no son positus.

 

Carles va empenier un carpeta de pinça que portava varies fulls de papel. Van descobrir com en un mig dels lluites entre homes i dones en el nivel campionat. Una setmana passada, Ramon havia proposat que la sistema recient que es permes lluites entre de homes i dones per titols. Una persona que enten canvi, Carles havia estat d’acord a enviar la proposició al Cec per avaluació. Havien escrit despres de uns varis dies i les informan que conduirien proves a veure si el idea podria treballar. Ramon examinà els resultats amb cuidat. Un mig dels dones havien perdut als temps aviats i la altra havien manejat a continuar al rondo final abans que havien vencçat tambè. Esperava que hauria d´haver fet millor personalment.

 

Ramon va pensar el afer. Si, els results eran amoïnador. Segons a les troballes, les patates i golpes del genolls dels homes bolcàn el equilibris dels tots concursos. Les dones havien comepnsat amb la seva rapidesa i astutes estrategias, els dones havien romput les seves rimes amb peges en els seus fetges i les seves esquines amb massa intensitat per els a compensar. Ramon realitzà perque i podría imaginar com la lluita anaria en el favor dels homes.

Pero havia d´estar un resolución d´aquesta dilema. Havia predicat que ell contingut de aquaquests probes serian negatives. Pero s´va motivar-lo a continuar amb ell seu discussió. Ell realitat terible de com dones sofranarien era un obstacle a superar.

Ara, veus perque no podem organitzar competició mixt? Pots imaginar el decepció que les dones, i els publics dins dels arenas d´televisio experimenterien? —

- Si, aquestes estàtiques es causaria aixo molt probalment.

I es, em sap de greu a dir, evidencia irrefutable que no podem proceder.

-No pensis que podriem trobar una manera de prevenir les efectes?

 

—En teoría, Ramón sí, pero no en práctica. — En teoria, Ramon, si vam canviar la natura de la phisilogia de les dones, millorar el densitat dels seus panxes, podrien esser reinforçat, pero no evolució no ens ha atorgat el luxe.

 

Que sobre persones com Joanie Laurer?

 

- Qui es la Joanie Laurer?

 

- Joanie Laurer, o “Chyna” com s´deia, era un caracter que va trebellar per el organisme de lucha World Wrestling Entertainment. Durant les seves anys primers amb la empressa, Joanie Laurer estava construït com un roc. Podria press de banca cuatres cents lliures i va mantenir una forma fisic bona sense compromis de la seva cosa.

 

Ramon va prendre una revista i girà a una pagina que mostrà Joanie Laurer com Chyna.

 

Va posseir muscles, si, pero la seva femeninitat no estava afectact malament. Jo crec que podriem crear dones com Joanie Laurer a compensar per els dificultats encaren.

 

El imatge de Joanie Laurer es impressionant, he de admitre. Jose va dir.

— Pero no estic segur que les dones voldria a adoptar aquells formes de muscles.

He portat un video que exhibe varis demonstracions del tipus de poder que Joanie Laurer podria aplicar. Si es permit, m´agraderia mostrar-te el video primer.

 

El idea guanyà el atenció de Jose. Ramon era el home mes sincer que havia sabut en molts anys. En el seu ton, podria notar un desig amb bon intenció. Va decidir a veure que Ramon ha hagut de ofreixer. Els seu reservacions podrien esperar fins a havia evaluat el concepte en mes detalla.

 

- Molt bé, Ramon. Mostra-m.

 

Ramon activà al televisor i va insererir un video. Presentà un recordant del un sequencia de eventes de la programa es diu Raw is War des de dinou mill nourante set. Actualment era una parte de un episodio del setmana anterior. Joanie Laurer havia rebut un * en la seva cara per * i despres de la contesta, el seu carga, Hunter Hearst Helmsley va vindre a ajudar-la. Perque estava cec, Joanie Laurer va pensar que era el enemic i usant les dues mans a aixecar-le alt per el seu coll. Els ulls de Jose s´eixemplá molt a la vista. Estava molt impressionat. Era veritable que en un mode mes fort, Joanie Laurer havia retingut les calitats feminins, i la seva persona no era massa gran o desenvolupat excessivament. Tanmateix imagini el potencial fosc per el abus de tan força. El segment terminà.

- Doncs, mestre, que penses?

- Perque Ramon havia comunicat el idea amb dignitat i un honrat creença en el benestat de dones, el seu campanya es val exposició mes obert.

Deixem exhibir-lo a les dones despres de la classe en la vespre i veure com se sentan.

- Molt bè mestre. Gracies.

El mobil de Ramon activà. Ho contestà.

- Si, Natalia ara els recollirè.

Reemplaçá el mobil i girà al Jose.

- Si m´excusaries, Natalia m´voldria recollir Anna i li pren a la casa de Gruix a jugar.

- Va. Que vagi bé.

- Merci.

[Sabretooth]

See also: EL GROTTO DEL NINO

[Gerevick]

As thoughtful and engaging as the story I found using the link you provided me was, I can´t ready Spanish anymore. I know the language well enough to, but recent experiences and my host speaking it instead of Catalan has made he and I both indifferent to the language. It will have to be posted in English or Catalan if I am to read it.